Subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública 2017

eapc_c3

S’ha publicat la nova convocatòria de subvencions per a treballs de recerca sobre Administració pública (EAPC).

El termini de presentació de sol·licituds és del 27/06/2017 fins al 17/07/2017. S’ha d’enviar la sol·licitud telemàticament i en paper dins del termini.

Entre les novetats que presenten les bases reguladores, és que s’allarga el període d’execució dels projectes a un any i encara s’estableix un mes més per presentat la justificació. Podeu trobar tota la informació al següent enllaç:

http://agaur.gencat.cat/ca/beques-i-ajuts/convocatories-per-temes/Subvencions-per-a-treballs-recerca-sobre-Administracio-publica-EAPC?category=7270cfa6-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

Deixa un comentari

Filed under Convocatòries, Beques

Simposi sobre el Congrés de Cultura Catalana de 1977

Programa Simposi

El Simposi tindrà lloc el dia 29 de juny a la tarda i el 30 de juny tot el dia a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (C. del Carmes 47, barcelona) i compatarà amb la participació dels nostre IP i director de la Càtedra Josep Termes, el Dr. Agustí Colomines.

La inscripció és gratuïta i podeu fer-ho omplint el següent formulari: cliqueu aquí

Programa:

Dijous 29 de juny:
  •  19.oo h. Inauguració del Simposi a càrrec de Joandomènech Ros, President de l’IEC, de Miquel Strubell, President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de Jaume Ribera, President de la Fundació Antigues Caixes Catalanes.
  • 19.15 h. Conferència inaugural a càrrec de Ramon Folch.

En acabar es servirà una copa de cava.

Divendres 30 de juny:

9.00 h – 10.30 h. 1a Sessió: Els límits de la Transició als Països Catalans. 

  • Ponents: Sebastià Serra, Jordi Casassas, Ferran Archilés.
  • Modera: Jaume Claret.

10.30 h – 12.00 h. 2a Sessió: El Congrés de Cultura Catalana, el debat des del territori. 

  • Ponents: Mercè Picornell, Gustau Muñoz, Lluís Duran.
  • Modera: Giovanni Cattini.

12.00 h – 12.30 h. Pausa- cafè. 

12.30 h – 13.30 h. Comunicacions:

Introdueix: Ivan Serrano.

  • David Paloma. La concreció de la llengua estàndard: algunes observacions sobre l’herència del Congrés.
  • Francesc Marco. L’herència personal del Congrés de Cultura Catalana: perfils i trajectòries.
  • Martí Serra. L’actualitat de la qüestió territorial en el Congrés de Cultura Catalana.
  • Sarah Jumel. La lluita per la democratització en el marc del Congrés de Cultura Catalana. 

13.30 h – 15.00 h. Dinar.

15.00 h – 16.30 h. 3a Sessió: Els continguts del Congrés de Cultura Catalana i la seva vigència.

Ponents:

  • Isidor Marí: Llengua i Cultura.
  • Josep M. Carreras: Economia i Territori.
  • Imma Tubella: Educació i Recerca.
  • Enric Pujol: Institucions.

Modera: Montserrat Tresserra.

16.30 h – 16.50 h. Pausa – cafè.

17.00 h – 18.30 h. 4a Sessió: Els congressistes dins del Congrés.

Ponents:

  • Agustí Colomines. El Congrés de la Joventut Catalana.
  • Pere Manzanares. El Congrés des de Catalunya Nord.
  • Ramon Espasa. L’àmbit de treball d’Estructura Sanitària.
  • Anna Balletbò. El Congrés i la premsa.

Modera: Agustí Alcoberro.

18.30 h. Cloenda i relatoria final a càrrec de Marta Rovira i Martínez.

COMITÈ CIENTÍFIC:

Agustí Alcoberro, Lluís Duran, Montserrat Treserra, Jaume Subirana, Jaume Claret, Ivan Serrano, Isidor Marí, Enric Pujol, Giovanni Cattini.

ENTITATS I GRUPS DE RECERCA COL·LABORADORS:

Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Institut Ramon Muntaner (IRMU). 

Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Mirmanda

IdentiCat (UOC)

GEHCI (UB) – Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals

CEFID (UAB) – Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica 

Càtedra Josep Termes (UB)

GECIEC (UdL) – Grup d’Estudis de la Cultura i de les Identitats a l’Europa Contemporània

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Conferències, Convocatòries, Estudis històrics, Intel·lectuals, Minories i identitat

Between accommodation and secession: Explaining the shifting territorial goals of nationalist parties in the Basque Country and Catalonia

In this article, Anwen Elias and Ludger Mees examines the shifting territorial goals of two of the most electorally successful and politically relevant nationalist parties in Spain: the Partido NacionalistaVasco (PNV) and Convergència i Unió (CiU). Whilst both parties have often co-operated to challenge the authority of the Spanish state, their territorial goals have varied over time and from party to party. We map these changes and identify key drivers of territorial preferences; these include party ideology, the impact of the financial crisis, the territorial structure of the state, party competition, public opinion, government versus opposition, the impact of multi-level politics and the particularities of party organisation. These factors interact to shape what nationalist parties say and do on core territorial issues, and contribute to their oscillation between territorial accommodation and secession. However, the way in which these factors play out is highly context-specific, and this accounts for the different territorial preferences of the PNV and CiU. These findings advance our understanding of persistent territorial tensions in Spain, and provide broader theoretical insights into the internal and external dynamics that determine the territorial positioning of stateless nationalist and regionalist parties in plurinational states.  See full article, here.

Deixa un comentari

Filed under Catalanisme, Estudis nacionals, Federalisme, Minories i identitat, Política i partits, Recursos

Open Journal on Public Service: EPuM

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el primer número de European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, una revista electrònica de caràcter divulgatiu i íntegrament en anglès, que neix amb la intenció de consolidar-se com un canal de transferència d’informació i coneixement amb altres referents de països europeus. El magazín s’adreça especialment a professionals de l’Administració i gestors de serveis públics. és de caire divulgatiu i vol consolidar-se com un canal de transferència d’informació i coneixement amb altres referents de països europeus. S’adreça especialment a professionals de l’Administració i gestors de serveis públics.

El primer número de la revista electrònica està dedicat a la participació ciutadana i conté una vídeo-presentació de l’EPuM; una entrevista amb el professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialista en vot electrònic, Jordi Barrat; i quatre articles d’anàlisi en profunditat que recullen experiències des de Catalunya, Groningen (Holanda), Alemanya i el Tirol del Sud (Itàlia). També inclou les seccions de bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat d’on destaquen entre d’altres casos de pressupostos participatius, de ciència oberta, de ‘nova política’, el Codi Ètic del Servei Públic de Catalunya (en procés de formulació) o el ‘Manual dels governs a Twitter’ presentat recentment pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Podeu trobar més informació i accés a la revista:  eapc.gencat.cat/en/publicacions/epum/

Deixa un comentari

Filed under Democràcia, Internet

Una setmana Erasmus a Suècia

Josep Maria Ortiz Arilla

Linnaeus_021

La setmana passada vaig fer una estada a la Linneaus University, Suècia, amb un ajut Erasmus de la UB. Vaig fer el curs anomenat International Staff Training Week que apareix en el següent enllaç

També em vaig entrevistar amb Cecilia Hartwich, que és la coordinadora de relacions internacionals de la Facultat d’Arts i Humanitats, que em va fer saber que estarien interessats en realitzar alguna col·laboració de recerca o intercanvi d’estudiants de postgrau o doctorat amb la nostra universitat i especialment amb el nostre grup.

Aquesta universitat es va fundar l’any 2010, provinent de la fusió de les antigues universitats de Växjö i Kalmar, a la regió de Småland, sud de Suècia, i tenen interès a ampliar els seus contactes internacionals.  Pel que vaig poder comprovar in situ tenen una manera de treballar molt innovadora en la seva relació amb els estudiants així com amb l’entorn social i empresarial. Per exemple, signen un contracte amb els estudiants de doctorat als quals consideren empleats de la universitat durant el temps d’elaboració de la seva tesi.

Aquesta mena d’experiències són molt bones i caldria estudiar la manera d’implantar-les a Catalunya.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Deixa un comentari

Filed under Beques, Estudis històrics

Acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart

El proper dijous 15 de desembre a les 19 hores a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila 3, 4ª planta) es durà a terme l’acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart.

Josep Planchart va ser un dels màxims dirigents d’Estat Català, degà dels partits i organitzacions independentistes. Va recollir al llarg de la seva vida escrits i publicacions del partit, com també del Front Nacional de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i d’activitats de la resistència cultural.

Durant l’acte el doctor Lluís Duran intervindrà amb la conferència “Josep Planchart i Estat Català, la primera organització independentista”.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

“L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana”

foto-j2Ahir vam cloure el cicle dedicat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (UB) que vam iniciar el passat 17 de novembre amb una taula rodona dedicada a l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta darrera jornada –celebrada el 29 de novembre– la protagonista ha sigut l’energia i fenòmens tan alarmants com el de la pobresa energètica.

El debat ha estat moderat pel Dr. Gaspar Coll, Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, i ha comptat amb la participació de:

  • Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
  • Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

La primera en prendre la paraula ha sigut la Mercè Rius, que ens ha parlat de la importància de la prevenció per tal d’arribar a casos de pobresa energètica. Ha posat especial èmfasi en les mesures que s’haurien de prendre per mitigar el canvi climàtic, que agreugen el fenomen de la pobresa energètica degut als climes més extrems que patim arreu del món. Quan parlem de pobresa energètica acostumem a pensar en el fred, però Mercè Rius ens ha recordat que la calor també és causant de moltes morts quan no estem preparats per afrontar-la. En definitiva, parlar de pobresa energètica implica parlar de consum, de tipus d’habitatge i la seva rehabilitació, de formació de persones… Considera especialment necessari un canvi de model energètic i, sobretot, regular-lo, ja que l’energia al nostre país és molt més cara que a d’altres països europeus.

Seguidament en Joan Herrera ens ha facilitat una sèrie de xifres que posen de manifest la magnitud del problema que afrontem i, sobretot, les estafes i males pràctiques que duen a terme les empreses subministradores que ens han conduït irremeiablement a aquesta situació. Posteriorment, ha enumerat  una sèrie de propostes que es podrien emprendre per tal de canviar el model energètic, per a fer-lo més just per a tothom, com vindrien a ser l’autoconsum o la promoció i l’ús d’energies renovables.

En Pep Salas, al seu torn, ha fet un repàs de gran quantitat de models energètics europeus molt més eficients i justos que el nostre, deixant clar que seria totalment viable garantir un subministrament mínim a tot ciutadà en situació de risc. Ens ha recordat, també, una qüestió relativa al llenguatge que, si bé sabem, sovint oblidem: quan parlem d’eradicar la pobresa energètica, no estem parlant de caritat, estem parlant de corresponsabilitat.  I com mitigar-la? Promovent mesures d’eficiència energètica com reduir costos, per exemple.

L’Oriol Illa ha compartit dades esfereïdores que evidencien com les desigualtats augmenten any rere any i assegura que totes les mesures que s’han pres fins ara en relació a la pobresa energètica –per motius d’urgència– no han sigut més que pedaços que no han aportat una solució real. Ara és el moment de pensar-hi bé, acceptar responsabilitats i preguntar-nos com canviar el model energètic ja que –dada que fa pensar– a Catalunya no hi ha cap tall d’aigua tot i els nombrosos casos de talls de subministrament d’electricitat i gas.

Concloent, trobem diversos denominadors comuns que els quatre ponents comparteixen, com la necessitat d’un canvi de model energètic o la consideració que el fenomen de la pobresa energètica no és aïllat sinó que ve lligat a d’altres com el canvi climàtic, les vivendes en mal estat i/o energèticament ineficients, les estafes dutes a terme per les empreses subministradores… En definitiva, ens trobem davant d’una situació de la qual tots ens hem de responsabilitzar i que, per tant, també tots podem contribuir a canviar.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized