Monthly Archives: gener 2011

>Ethnic Politics Workshop

>The George Washington University

El departament de ciència política de la Universitat George Washington organitza el segon Ethnic Politics Workshop entre el 19 i el 21 de maig d’enguany, orientat a aquells investigadors júnior i sènior amb interès de recerca en ethnic politics. El termini per presentar propostes finalitza el 28 de febrer i existeix possibilitats de finançament per assistir des de la mateixa universitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Conferències

>Conferència General de l’European Consortium for Political Research

>

The European Consortium for Political Research

L’European Consortium for Political Research (ECPR) celebra del 25 al 27 d’agost d’enguany la seva sisena Conferència General, en aquesta ocasió a Reykjavik. Es tracta d’un dels esdeveniments de referència per la ciència política europea, amb una gran diversitat de seccions i pànels. En relació a l’àmbit dels estudis nacionals i identitaris, se’n poden destacar entre altres els següents:

Themes and Challenges to Multi-Level and Regional Politics

Advertising the nation

Contested States and Disputed Sovereignties

Deixa un comentari

Filed under Conferències

>La partició del Sudan

>Des d’ahir i fins al dia 15 d’aquest mes, tindrà lloc al sud del Sudan el referèndum per decidir si aquesta regió cristiana i africana esdevé un nou estat independent i se separa d’una vegada del nord àrab i musulmà. La celebració d’aquest referèndum és conseqüència de l’anomenat Protocol de Machako del 2002 i dels acords de pau del 9 gener de 2005, mitjançant els quals el sud del Sudan va accedir a una àmplia autonomia, després de la supressió del 1983, i el nord va adquirir el compromís de permetre-hi la celebració d’un referèndum d’autodeterminació al cap de sis anys. I en això estem, esperant a la constitució del 54 estat africà, amb una població de quatre milions, que deixarà enrere la unió amb els quaranta milions d’habitants del nord. Però quin és l’origen d’aquest conflicte?

El sempre ben informat Xavier Batalla, va publicar dissabte passat un article, Una nación por nacer, en què explicava algunes de les raons que han portat fins a l’actual situació, especialment el canvi de posició que la Xina, aliada incondicional del nord fins i tot durant la crisi del Dārfūr del 2003, i que des de fa un temps coincideix amb els EUA en l’interès per construir un oleoducte de 1.400 quilòmetres que connectarà el sud del Sudan amb el port de Lamu, a Kenya. És a dir, pel territori del nou estat. L’exercici del dret a l’autodeterminació no és precisament un acte de justícia ni un reconeixement especial pels molts anys d’opressió del sud pel nord. Té un interès econòmic evident, que en el cas dels EUA també va lligat a la voluntat de debilitar el règim islàmic que va hostatjar Bin Laden durant un temps. Per bé que és veritat que la lluita pel petroli és la nova guerra freda, el conflicte del Sudan arrenca de molt més lluny.

Com és habitual a l’Àfrica, molts dels conflictes actuals arrenquen del procés de descolonització. Al Sudan, a més, s’hi ajunta una certa èpica, com el setge de Kharṭūm que Hollywood va aprofitar per fer-ne espectacle. El Sudan és l’estat més gran de l’Àfrica, amb una extensió de 2.503.890 km2, i com tots els estats del món, o gairebé, és de caràcter multiètnic, el que va acompanyat de la presència d’un munt de llengües: l’àrab (l’oficial), l’anglès (colonial), el Nubian, el Ta Bedawie, diversos dialectes del Nilotic i el Nilo-Hamitic, entre altres. La descolonització va passar per damunt de les unitats ètniques o lingüístiques i va constituir estat a punta de compàs o de pistola o de totes dues coses alhora. El territori del Sudan esdevingué un condomini angloegipci el 1899, però les reivindicacions nacionalistes no pararen de manifestar-se (expulsió de tropes i funcionaris egipcis el 1924, creació del Partit Nacional Unionista el 1946 amb el suport de la burgesia panarabista, etc.), fins que el 1948 aconseguí una semiautonomia. La caiguda del rei Faruk a Egipte (1952) permeté d’aconseguir l’autogovern sudanès l’any 1953 i la independència definitiva el 1956. I és en aquest precís moment que arrenca l’enfrontament entre el nord i el sud. Han hagut de passar més de cinquanta anys, dues guerres civils i una crisi humanitària immensa (unes 300.000 víctimes) per poder arribar a la solució de separar allò que no hauria d’haver estat mai junt. Però és que la lògica colonial no respon mai a la raó nacional. I així li ha anat al món.

Aigua, recursos naturals i energètics i religió. Aquesta és la triple sentència de mort de la llibertat a l’Àfrica i, també, a l’Orient Mitjà. La partició del Sudan no resoldrà el conflicte de fons, entre altres raons perquè el nou estat serà tan feble democràticament com ho és l’actual Sudan unificat. Però per a la Xina aquest inconvenient no és cap problema, oi?, i per als EUA, acostumats a predicar el relativisme polític quan es tracta de defensar interessos econòmics, tampoc. Espero que el dia 16 de gener el Sudan del Sud esdevingui el 193 estat membre de l’ONU, i que la regió d’Abyei, la més rica en petroli, decideixi unir-se al sud, per bé que sóc conscient que la democràcia trigarà a arribar-hi. Dues dècades de guerra civil i la pobresa extrema, a pesar de la riquesa natural, no les supera cap independència. Només cal pensar en Eritrea per saber-ho. I és que la independència no és mai cap solució si no va acompanyada de llibertat i benestar. Però, en fi, el que desitjo és que acabi bé allò que la colonització va destrossar irremeiablement.

Article d’Agustí Colomines, publicat a elsingulardigital, 10/01/11

Deixa un comentari

Filed under Eleccions, Estudis nacionals

>Referèndum al Sudan del Sud

>

Del proper 9 de gener i fins al dia 15, el Sudan del Sud celebrarà un referèndum per escollir entre romandre al si de l’actual estat del Sudan o bé separar-se’n i constituir un nou estat independent. La tensió entre el nord i el sud del Sudan ha marcat l’evolució de l’estat des del mateix moment de la seva independència, el 1956. El conflicte es va allargar fins el 1972, quan es va establir un acord d’autogovern per la regió del sud que tanmateix no va comportar l’estabilització de la regió, marcada per la diversitat ètnica, el fet religiós, l’accés i explotació de recursos naturals, etc. El 1983 se suprimeix aquest règim d’autonomia i s’entra en un nou període de conflicte que s’allargarà fins a l’actualitat. Els acords del 2005 materialitzats en la constitució provisional del Sudan i també del Sudan del Sud preveien la celebració d’un referèndum el 2011 que malgrat les incerteses se celebrarà durant els propers dies. El resultat del referèndum sembla apuntar a una clara victòria del sí, que obriria una nova etapa on la implicació de la comunitat internacional serà un factor clau per la seva viabilitat. Malgrat tot, la conflictivitat continuarà sent un element molt present en un dels casos paradigmàtics del que s’anomenesn estats ‘fallits’ (‘failed states’) com ha estat fins ara el Sudan. 

Més informació:

Fitxa del Sudan al web del Departament d’Estat dels EUA.
Comisssió electoral del referèndum al Sudan del Sud.
Missió de les Nacions Unides al Sudan.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized