Monthly Archives: febrer 2016

Encontres i desencontres en la Mediterrània: La nova recerca i el “gran relat” (segles XVI‐XX)

Cartell - 17 de febrer-III-001.jpgEl proper 14 de març es celebrarà a la Universitat Pompeu Fabra (Campus Ciutadella, Aula 24S18) una jornada, organitzada per l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives i la Casa de Velázquez, on s’estudiarà la Mediterrània com una àrea que requereix d’una anàlisi particular: Encontres i desencontres en la Mediterrània: La nova recerca i el “gran relat” (segles XVI‐XX).

Emmarcat en el programa d’activitats MediTerraneum : una perspectiva histórica de las interrelaciones entre las regiones mediterráneas y Europa (METE),  l’esdeveniment consistirà en 3 taules rodones:

  • La investigació històrica sobre el Mediterrani: un estat de la qüestió
  • El relat històric sobre el Mediterrani: entre la ciència i la geopolítica
  • La història mediterrània en l’educació i la societat d’avui

Participaran a la jornada una gran nombre d’experts en la Mediterrània. Per ordre d’intervenció: Marició Janué, Maria Betlem Castellà, Joaquim Albareda, Andreu Seguí, Wolfgang Kaiser, Eloy Martín, Miguel Ángel Bunes, Enric Ucelay-Da Cal, Marcel A. Farinelli, Bernabé López, Marcello Verga, Martí Grau, Luciano Gallinari, Paolo Ceccoli, Jordi Guixé, Lurdes Vidal i Enric Olivé.

Podeu consultar tota la informació en el cartell i el díptic de l’acte.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

L’educació com a forma de prevenir l’extremisme

foto.jpg

Ahir es va cloure el cicle “O ells, o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista dedicat a examinar el repte que suposa el terrorisme gihadista des de diverses òptiques i camps d’anàlisi . Amb una jornada centrada en l’educació com a forma de prevenció de l’extremisme, hem conclòs el cicle de taules rodones que vam iniciar el passat desembre.

El debat ha comptat amb tres experts en la matèria. La intervenció de Marta Rovira, sociòloga i membre del GRENPoC, ha servit d’introducció al diàleg. Opina que l’accés a l’educació  és essencial per garantir la cohesió social però que amb això no n’hi ha prou. La nostra societat presenta problemes de base que compliquen les coses. L’actual dificultat d’ascendir socialment, per exemple, n’és un. En aquest sentit, l’experta ha recordat els articles i estudis duts a terme pel professor de la UB Xavier Martínez Celorrio en els quals s’ha teoritzat la importància del fenomen de l’ascensor social per a una societat acollidora com la catalana. Al mateix temps, també ha expressat la seva preocupació pel fet que en la política d’aquests dies es busqui la confrontació més que l’entesa i el diàleg, dinàmica que –afirma– va començar en l’etapa de José María Aznar. A nivell social també veiem aquesta confrontació i no acabem de desprendre’ns de la divisió que marca les diferències entre “nosaltres” i uns “ells” que veiem com aliens.

Tayssir Azouz, traductor, filòleg i secretari general de l’Associació de Tunisians a Catalunya, també considera que cal garantir l’educació a tothom arreu del món perquè aquesta sigui una forma de prevenir les radicalitzacions. De fet, assegura que els fonamentalistes tenen por dels llibres i dels bolígrafs. L’escola, però, també ha de servir per lluitar contra qualsevol forma de discriminació. Així doncs, mentre es perpetuïn les desigualtats, romandran els extremismes.

Per últim, Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants, opina que tot i que l’escola és un instrument de diàleg que pot servir, a llarg termini, per prevenir l’extremisme, hem de veure l’educació com quelcom que va més enllà de les escoles. Tot l’entorn educa, i com més heterogeni sigui aquest entorn, millor. Ha posat especial èmfasi en l’homogeneïtat que veiem a les escoles dels barris benestants de les nostres ciutats i els discursos poc integradors que, sovint, aquestes proclamen.

Concloent, els tres ponents comparteixen certes idees com ara que quan parlem d’extremisme ho associem al gihadisme tot i que la nostra societat presenta altres formes d’extremisme, també greus, que també s’haurien d’eradicar des de les escoles. Un dels exemples citats ha estat la violència de gènere. També hi ha un acord entre ells sobre el rol dels mitjans de comunicació i la poca labor integradora que duen a terme sobretot perquè també són generadors de la diferenciació entre “ells” i “nosaltres” . Per últim, els tres ponents assenyalen que les desigualtats i la segregació són el principal problema que hem d’eliminar perquè, en un futur, es dissolguin les radicalitzacions.

Finalment, des de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials volem donar les gràcies a tots els ponents del cicle, les entitats col·laboradores i els assistents.

Veure el vídeo complet i/o el resum.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

25 Anys després de la Fi de la Guerra Freda: Una Història Acabada?

La Universitat Pompeu Fabra i el Consolat General dels EUA a Barcelona celebraran el proper dijous 11 de febrer una jornada que us pot interessar: 25 Anys després de la Fi de la Guerra Freda: Una Història Acabada?

Amb la perspectiva que dóna un quart de segle, es reflexionarà sobre els riscos i les amenaces que comporta una rivalitat renovada entre els Estats Units i Rússia, i també sobre les tensions que en matèria de seguretat amenacen l’estabilitat mundial, com ara les referides als recursos energètics o les disputes territorials.

L’activitat és gratuïta però es requereix inscripció prèvia. Seguint aquest enllaç us hi podeu apuntar i trobar tota la informació que necessiteu.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized