Monthly Archives: Març 2016

Pel·lícula i xerrada sobre la crisi migratòria

mediterranea.jpgEl 13 d’abril es projectarà la pel·lícula “Mediterranea” (Jonas Carpignano, 2015) a la UNU-GCM (United Nations University. Institute on Globalization, Culture and Mobility). L’acte començarà a les 18 de la tarda i serà al Carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona.

El film ens mostra les vivències de dos amics que creuen el desert i el mar –des de Burkina Faso fins a Itàlia– a la recerca d’una vida millor i la realitat que troben un cop hi arriben, ben allunyada del que prometien les relluents fotografies que havien vist a les xarxes socials. La sort que els hi espera un cop a Europa també prendrà camins diferents.

Després de la projecció hi haurà una xerrada amb la Dra. Yosefa Loshitzky, professora investigadora del Centre for Media and Film Studies, School of Oriental and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres.

Tingueu en compte que per assistir a la jornada us heu d’inscriure enviant un e-mail amb el vostre nom i DNI a Àngels Fàbregues (fabregues@unu.edu) abans de les 18h del 8 d’Abril.

Més informació aquí.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Diàlegs humanístics UPF 2016

“Les relacions entre Catalunya i Espanya: passat i present (1714-2016). De la pèrdua de les institucions al sobiranisme” és el nom de la xerrada que tindrà lloc avui a les 19.00h a l’Auditori del campus de la Ciutadella (UPF).

Aquest diàleg s’emmarca en un cicle –que s’està celebrant des del mes de febrer i que és prolongarà fins a finals d’abril– organitzat amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra. Els temes tractats s’enfoquen des de la mirada humanística i es debaten entre dos professors universitaris.

El col·loqui d’aquesta tarda serà entre Joaquim Albareda (catedràtic d’història moderna de la UPF) i Jordi Guiu (doctor en filosofia i professor de sociologia de la UPF), que faran un breu recorregut històric entre la complicada relació entre Catalunya i Espanya i, tot seguit, examinaran l’escenari polític actual i els reptes que planteja el sobiranisme.

L’aforament és limitat, així que la inscripció és necessària. Us deixem l’enllaç amb el programa complet per si aquesta, o alguna de les properes xerrades, és del vostre interès.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Resum d’activitats del GRENPoC, any 2015

Presentem les principals activitats del GRENPoC de l’any 2015:

El 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història una jornada del GRENPoC, integrat dins de la Càtedra UB Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. En el transcurs de la reunió els membres del grup –i des de diverses disciplines com la història, les ciències polítiques, la filosofia, la sociologia, la comunicació o el dret– es van intercanviar els estudis que estan realitzant actualment.

A les jornades hi van participar: Dr. Jaume Suau i Puig, professor jubilat d’història contemporània a la UB; Dr. Joan Vergés Gifra, professor de filosofia moral i política a la UdG; Dr. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la UPF; Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs – IEI; Sra. Aurora Madaula i Giménez, doctorand; Dr. Josep Pich i Mitjana, professor d’història contemporània a la UPF; Sra. Myriam Katz Cohon, investigadora; Dra. Marta Rovira i Martínez, professora associada de sociologia a la UAB i a la UOC; Dr. Ferran Sáez Mateu, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL; Dr. Aitor Díaz Anabitarte, investigador del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB; Dr. Xavier Diez Rodríguez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL; Dr. Josep Maria Ortiz i Arilla, PAS de la UB.

El Dr. Òscar Jané Checa, historiador  ha participat en la confecció de dos llibres dedicats a la memòria i les memòries personals.

Per una banda, és editor, junt amb Patrice Poujade, de “Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna”, volum on dialoguen les veus de diversos estudiosos, procedents de diferents àmbits geogràfics i disciplines, sobre temes com la “història oficial” o l’estudi de les llengües. L’objectiu, a més d’establir un diàleg, és el de trobar un marc comú per a la investigació.

Per altra banda, també ha escrit l’estudi introductori a “Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió” (Enric Pujol ed.), obra que recull el testimoni dels qui van viure el conflicte en primera persona. Engloba textos des del 1687 a ben entrada la segona meitat del segle XVIII, des dels antecedents que van conduir a la guerra als anys que la van seguir, marcats per la repressió i les protestes.

El Dr. Aitor Díaz ha defensat el 21 de juliol aquesta tesi obtenint la qualificació d’excel·lent “cum laude”. En ella intenta fer una sistematització del nucli dur del pensament pacifista. Un intent per esbrinar si, darrera d’aquesta tradició de pensament polític, hi podem trobar els elements necessaris que ens permetin parlar de coherència interna, continuïtat i, per tant, d’un cos doctrinari comú i congruent.

Per a dur a terme la investigació es centra en quatre autors fonamentals pel que fa al desenvolupament del pensament pacifista del segle XX: Mahatma Gandhi, Luigi Ferrajoli, Johan Galtung i Gene Sharp, però sempre tenint en compte l’evolució d’aquesta tradició des dels orígens de la civilització humana. Les dimensions d’anàlisi en cadascun d’aquests autors són cinc: el concepte de guerra i pau, la idea de poder i autoritat, la noció de justícia social, les alternatives de defensa i, per últim, l’ordenació de les relacions internacionals.

Entre els mesos de maig i setembre, la Sra. Aurora Madaula i el Dr. Agustí Colomines van estar a la Boston University com a visiting scholars, convidats per la Dra. Liah Greenfeld, catedràtica de sociologia d’aquesta universitat i també de la Lingnan University de Hong Kong.

El propòsit de l’estada va ser fer diverses sessions d’entrevistes amb la Dra. Greenfeld per després redactar una biografia intel·lectual d’una de les més reconegudes especialistes en nacionalisme. La Dra Greenfeld és autora de la trilogia Nationalism. Five Roads to Modernity (1993), The Spirit of Capitalism: Nationalism and Economic Growth (2003) i Mind, Modernity, Madness: The Impact of Culture on Human Experience (2013), amb la qual ha analitzat la relació entre nacionalisme i modernitat, el naixement del capitalisme i diversos aspectes psicològics que afecten a la cultura moderna. Aquesta estada i la biografia s’emmarquen en el projecte més general que promou la nostra Càtedra, Amb ànim de lucre. Acadèmics en ciències humanes i socials, que té l’objectiu de realitzar un documental que mostri la biografia intel·lectual d’alguns dels principals acadèmics que han treballat aspectes de la modernitat: art-llenguatge, filosofia, identitat, política, economia, etc.

El Dr. Agustí Colomines i el Dr. August Rafanell participen en aquest projecte de recerca dirigit pel Dr. Jordi Casassas i el Dr. Carles Santacana.

La investigació profunditza en l’anàlisi de la Transició des de la perspectiva de la moderna història cultural per veure si s’han de revisar, des de la història, el concepte i els ritmes cronològics usats per la ciència política en relació a un moment de canvi accelerat. S’estudien les transformacions culturals que es produeixen a l’Estat espanyol des dels anys seixanta fins la Transició a la democràcia per tal d’arribar a una millor comprensió dels últims anys del Franquisme i de la Transició.

Les conclusions de la investigació permetran una millor comparació de l’evolució cultural de la societat espanyola amb altres realitats de l’Europa occidental que tenen en comú el marc socioeconòmic però no el polític.

Per encàrrec de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, la Càtedra Josep Termes ha dut a terme un estudi que aprofundeix en la detecció de les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat. La metodologia ha consistit en una sèrie d’entrevistes tant a dones emprenedores com a persones expertes en matèria d’emprenedoria, que han donat resposta a qüestions com quines són les dificultats que troben les dones emprenedores, així com els emprenedors en general, quin són els sectors on trobem més activitat emprenedora femenina i, per últim, propostes de mesures i accions que podria dur a terme l’Ajuntament de la ciutat per tal de fomentar i facilitar l’emprenedoria femenina a Barcelona.

Vegeu els resultats.

El Dr. Jaume Suau (UB) ha participat en un diàleg sobre la història actual amb Francesc Veiga, doctor en història de la UAB. Aquest debat, entre dos dels especialistes més reconeguts al nostre país de la Història del Present, ha estat moderat per Andreu Mayayo, catedràtic d’història contemporània a la UB.

Han reflexionat sobre qüestions epistemològiques i d’enfocament. L’historiador que s’interessa pel present no compartimenta la seva anàlisi en dates concretes, es preocupa per fets significatius, en la mesura que posen de manifest problemàtiques, processos i tendències, en l’escenari que viu directament. L’historiador del present intenta entendre aquest escenari dinàmic. I ho fa mitjançant una gramàtica de lectura crítica basada en l’aplicació del raonament històric al món actual.

El diàleg ha sigut publicat a la Revista catalana d’història, 8 (2015), pp.135-148.

Vegeu el text.

  • Publicacions

El Dr. Agustí Colomines ha participar en la publicació Emoción e identidad nacional: Catalunya y el País Vasco en perspectiva comparada, Géraldine Galeote, Maria Llombart Huesca, Maitane Ostolaza (eds.),“Enric Prat de la Riba y Lluís Companys, dos narrativas presidenciales contrapuestas”.

El Dr. Agustí Colomines ha participat en la publicació Dos contemporanis enfrontats, Enric Ucelay Da-Cal i Josep Pich (eds.), amb un capítol dedicat a “Almirall, resistent o patriota?”. El llibre recull textos que s’endinsen en les figures de dos pensadors de la segona meitat del segle XIX ben diferents: Valentí Almirall i Joaquín Costa.

El Dr. Xavier Díaz ha publicat el llibre Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014, en el qual s’indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Una mostra del Banc d’ADN

heredia.jpg

Roger Heredia assenyala el seu besavi. Fotografia de Jordi Borràs

Roger Heredia, cofundador del projecte del Banc d’ADN del que us parlàvem fa uns mesos, ha estat entrevistat per Bernat Vilaró a El Món.

El Banc d’ADN es dedica a recollir mostres d’ADN dels familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme per tal de poder dur a terme la identificació de les restes a mesura que siguin exhumades.

El projecte s’ha dut a terme amb el suport de la Universitat de Barcelona. No obstant, fins ara no ha rebut la col·laboració del Govern que, si bé recolza la idea, a nivell pràctic se n’ha mantingut al marge.  Amb el nou govern sembla que les coses canviaran. Roger Heredia explica que fa dues setmanes la diputada Mireia Boya, de la CUP, va presentar una interpel·lació al Parlament sobre memòria històrica, simbologia, monuments franquistes i Banc d’ADN i que la resposta de Raül Romeva va ser “S’ha de fer i ho farem”, citant com a prioritats el Banc d’ADN i un mapa de foses. Finalment, aquesta moció es presentarà avui, 3 de març de 2016, i previsiblement serà aprovada pel Parlament.

Roger Heredia remarca que perquè aquest projecte acabi de funcionar es necessita voluntat política i esmenta exemples a nivell mundial, com el del Banc d’ADN dels Balcans (amb més de 22.000 mostres de familiars vius i 17.000 restes humanes exhumades de les quals gairebé 7.000 ja han sigut identificades), Argentina, Polònia o els EUA. Contràriament als que afirmen que aquests projectes només serveixen per reobrir ferides, Heredia opina que és necessari per tal de tancar-les i tornar la pau a les famílies dels desapareguts.

Per últim, recalca que “Amb un projecte de memòria històrica també trenquem amb Espanya”. Podem construir un país que faci les coses de forma diferent i que doni a la memòria històrica i a la identificació la importància que es mereixen.

Us deixem aquí l’entrevista.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized