Category Archives: Federalisme

Between accommodation and secession: Explaining the shifting territorial goals of nationalist parties in the Basque Country and Catalonia

In this article, Anwen Elias and Ludger Mees examines the shifting territorial goals of two of the most electorally successful and politically relevant nationalist parties in Spain: the Partido NacionalistaVasco (PNV) and Convergència i Unió (CiU). Whilst both parties have often co-operated to challenge the authority of the Spanish state, their territorial goals have varied over time and from party to party. We map these changes and identify key drivers of territorial preferences; these include party ideology, the impact of the financial crisis, the territorial structure of the state, party competition, public opinion, government versus opposition, the impact of multi-level politics and the particularities of party organisation. These factors interact to shape what nationalist parties say and do on core territorial issues, and contribute to their oscillation between territorial accommodation and secession. However, the way in which these factors play out is highly context-specific, and this accounts for the different territorial preferences of the PNV and CiU. These findings advance our understanding of persistent territorial tensions in Spain, and provide broader theoretical insights into the internal and external dynamics that determine the territorial positioning of stateless nationalist and regionalist parties in plurinational states.  See full article, here.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Catalanisme, Estudis nacionals, Federalisme, Minories i identitat, Política i partits, Recursos

“Menorca endins”

Menorca endinsEl membre col·laborador del GRENPoC, el Dr. Joel Bagur va publicar l’any passat el llibre Menorca endins: el debat estatutari en la segona República espanyola, síntesi de la seva recerca universitària que havia dirigit el Dr. Agustí Colomines.

Partint d’una anàlisi exhaustiva de la bibliografia i d’una recerca hemerogràfica profunda, Joel Bagur intenta mostrar les diferents concepcions que els grups polítics menorquins tingueren sobre les seves relacions amb Madrid i la resta de l’arxipèlag durant la Segona República. Escollint el debat que, al voltant de l’avantprojecte d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses, es va concretar a Menorca als inicis de la Segona República espanyola, l’obra se centra en el posicionament polític menorquí, que és substancialment diferent del mallorquí i del pitiús. Diferent en la seva visió de la problemàtica regional de l’Estat, per una banda, i de l’ordenació politicoinstitucional interna de l’arxipèlag per l’altra. Així, Menorca es va acabar absentant voluntàriament de l’assemblea que va tenir lloc al Teatre Principal de Palma a finals de juliol del 1931 amb l’objectiu de discutir el text estatutari elaborat a Mallorca per l’Associació per la Cultura de Mallorca i la Cambra de Comerç.

Podeu trobar més informació sobre el llibre en aquest enllaç.

Aquí hi trobareu el resum de la recerca en la que es basa el llibre, a la web del Departament d’Història Contemporània de la UB.

També us recomanem aquesta ressenya del llibre per part de Bartomeu Mestre i Sureda.

Deixa un comentari

Filed under Estudis històrics, Estudis nacionals, Europa, Federalisme

Història del Catalanisme

macia4

L’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat el simposi “Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI”, que se celebrarà els propers 30 i 31 d’octubre a Barcelona. La voluntat de les jornades és fer un repàs a les diferents opcions que el catalanisme polític ha propugnat al llarg de la història per mantenir l’autogovern català. Al simposi hi participaran diverses persones relacionades amb el GRENPoC.

En primer lloc, dijous 30 a les 12:30 h el Dr. Jordi Casassas, membre del comitè assessor del grup, pronunciarà la conferència “L’autonomisme pràctic: Segona República, Transició i Consolidació Democràtica (1931-2006). El mateix dijous però a les 13:15 h el Dr. Lluís Duran, membre del grup, parlarà de la resposta espanyola a l’autonomisme amb “Els partits polítics espanyols i els projectes d’autonomia per a Catalunya”.

En el bloc del simposi sobre els països catalans, a les 18:45 h, l’investigador principal del GRENPoC, el Dr. Agustí Colomines, hi analitzarà la mirada que des de Catalunya s’ha tingut sobre el “més enllà del principat”.   El divendres 31 a les 11:00 h el Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, col·laborador extern del grup,  parlarà de com va evolucionar el catalanisme durant l’exili del franquisme.

Els membres del comitè assessor del grup, el Dr. Carles Boix i la Dra. Montserrat Guibernau, tancaran el simposi. El primer ho farà a les 12:00 h amb “Historiografia i ciència política en la Transició Nacional”. La Dra. Guibernau intervindrà a les 12:45 h amb “Identitat, nació, independència”.

Paral·lelament a aquest interessant simposi, a Terrassa s’acaba el cicle de xerrades sota el títol “Tricentenari i més (1714, 1814, 1914 i 2014)” organitzat pels Amics de les Arts de Terrassa. El membre del GRENPoC, el Dr. Xavier Díez hi participarà juntament amb José Luis Martín Ramos amb la conferència “Catalunya: Història, Estat i nació”.

Podeu descarregar-vos el programa del simposi de l’Institut d’Estudis Catalans fent clic aquí.

Podeu trobar el programa del cicle “Tricentenari i més” fent clic aquí.

Deixa un comentari

Filed under Catalanisme, Conferències, Estudis històrics, Estudis nacionals, Federalisme

“Josep Termes – catalanisme, obrerisme, civisme”

Josep Termes Llibre

Ja està disponible el llibre “Josep Termes – Catalanisme, obrerisme, civisme” editat per l’Editorial Afers i coordinat per Teresa Abelló i Agustí Colomines.  Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, però les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en història l’any 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se’n de baixa en constatar «que deixava de ser un partit obrer portat per obrers» i hi entraven els «nois de casa bona a manar». Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat per segona vegada l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a l’equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual es doctorà l’any 1971. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l’any 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibliòfil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la història social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de l’obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a l’origen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre Història del moviment anarquista a Espanya (2011). Amb l’Editorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, Història de combat (2007) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007), a més del vibrant estudi Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil (2005).

El llibre, amb pròleg del conseller de Cultura Ferran Mascarell, repassa la trajectòria de Josep Termes amb textos de diversos autors, que desgranen la seva obra i acció en tres capítols. El primer, Catalanisme, compta amb les aportacions de Jordi Casassas, Santiago Izquierdo i Lluís Duran. Al segon capítol, Obrerisme, hi ha els textos de Teresa Abelló, Pere Gabriel, Manel Lladonosa  i Francesc Bonamusa. L’últim capítol del llibre, Civisme, el composen els textos d’Agustí Colomines, Francesc Roca i Josep M. Solé i Sabaté.

Podeu comprar el llibre des d’aquest enllaç.

Deixa un comentari

Filed under Catalanisme, Estudis històrics, Estudis nacionals, Federalisme, Intel·lectuals, Moviment Obrer

>Novetat editorial: Federalism beyond federations

>

Federalism beyond Federations

Publicat per Ashgate aquest llibre editat per F. Requejo i K.J. Nagel analitza l’evolució dels diferents models de descentralització i federalisme europeus, amb la intenció de contrastar fins a quin punt es pot parlar de l’existència de processos de resimetrització i recentralització, això és, d’intents per part dels governs centrals de limitar l’abast de la distribució territorial del poder. El llibre inclou capítols sobre diversos casos europeus com Gran Bretanya, Espanya, França o Ucraïna. Podeu accedir a l’index d’autors i de capítols en aquest enllaç.

Deixa un comentari

Filed under Federalisme, Llibres